La creació i constitució de la ciutat i dels seus barris han estat fruit de processos migratoris. Aquest fet històric ha estat sovint associat a lademonització d’aquells col·lectius que hi han arribat en condicions molt precàries provinents de zones rurals on les seves formes de sostenir la vida economicament han quedat obsoletes per la pressió i la imposició de l’economia de mercat.
L’Hospitalet esta fortament associat a aquest procés i, des d’una perspectiva de gènere, han estat les dones migrants les que han donat resposta, en condicions d’explotació, a les necessitats de cures dins i fora de la ciutat. Al llarg de tot aquest procés no s’ha fet una genealogia de les cures a fi d’establir un marc d’anàlisi que ens ajudi a entendre què ha passat i perquè no s’han pogut establir ponts entre les realitats de les veïnes arribades a la ciutat als anys 60 i les que han arribat més recentment, durant els any 90 o 2000.
Paral·lelament, l’envelliment de la població i la manca de solucions per part d’un sistema públic amb recursos insuficients ens fa revisar quin serà el rol de la comunitat en el sosteniment de la vida al barri per assajar i valorar pràctiques i formes d’organització adreçades a una gestió comunitària de les cures.
L'Escoleta de Seguretat Comunitària és un projecte comunitari amb l'objectiu d'oferir un discurs i una mirada alternativa al voltant de la idea de seguretat que s’ha consolidat
Les cures al carrer va començar a caminar com espai de recerca i creació fa un any impulsat per les entitats Mujeres Unidas Entre Tierras, Keras Buti, Cooperacures i Ca l’Abril
Mòduls a/b/c per l’arrelament social i sessions informatives a associacions i entitats sense ànim de lucre per la sol·licitud de la línia de subvenció ACOL.
Espai d’autoformació col·lectiva on cada situació individual es comparteix i es tracta en un fòrum comú on veïns i veïnes anem aprenent els nostres drets en relació a est